Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de Cort del…
llicenciat | llicenciada
Història
Segons el reglament universitari medieval, vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIV, el que posseïa el grau d’ensenyament superior, que hom podia obtenir després del de batxiller mitjançant un temps determinat de pràctica pública d’ensenyament.
Era necessari per obtenir, després d’un examen previ, el grau de doctor en les facultats de teologia, dret civil i canònic i medicina
Pere Tomàs Maltès i Beltran
Història
Erudit.
Carmelità, prior del convent Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General, on introduí la filosofia de Roger Bacon Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits
Miquel de Navés
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i ambaixador reial.
Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
Francesc Maranges i Juli
Història
Política
Polític.
El 1829 es doctorà en dret civil i en canònic El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l’Escala contra el capitost carlí Tristany i fou ferit en la lluita Diputat a corts el 1859, el 1863 signà, juntament amb altres diputats, un manifest progressista Fou president de la diputació provincial de Girona 1864-65 i el 1868 formà part de la junta revolucionària de l’Escala, que presidí Era amic del general Prim
misser
Història
Tractament donat antigament als doctors i llicenciats en dret, civil o canònic.
Joan Cós i Duran
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític carlí.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860
Cosme Damià Hortolà
Història
Cristianisme
Teòleg, hel·lenista i hebraista.
Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, i fou catedràtic de filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 de la Universitat barcelonina, de la qual és considerat el restaurador El 1560 assistí al concili de Trento, i en tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva…