Resultats de la cerca

Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…

Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la…

En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…

Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels segles VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o…

Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…

Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats Egipte,…

L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…

Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…

En conjunt, s’inclou en la lluita per l’equilibri de poder a Europa, i hi intervingueren els estats dels Habsburg d’Àustria i els dels prínceps alemanys Fou originada per la crisi general que afectà els estats europeus durant el segle XVII, provocada pels obstacles que el desenvolupament del capitalisme trobava en les estructures feudals La primera fase, anomenada bohemiopalatina 1618-25, s’inicià amb la insurrecció de Bohèmia i els estats de la casa d’Àustria contra el futur emperador Ferran II, de tendències absolutistes i catòliques Els nobles bohemis elegiren rei l’elector Frederic V del…

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…