Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
ciutadà | ciutadana
Història
A Atenes i Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat (pólis, civitas).
Aquesta comunitat política era impensable sense la participació efectiva del ciutadà polítēs, cives en l’administració pública, el qual s’oposava, així, als altres habitants esclaus, metecs, hospites , que, sense el dret de ciutadania, no hi gaudien de drets polítics Amb la desaparició de les estructures polítiques del món antic i amb la concessió del dret de ciutadania a tots els habitants de l’imperi romà s III, la idea de participació política vinculada a la categoria de ciutadà s’anà afeblint i el mot ciutadà anà canviant de sentit
ciutadà | ciutadana
Història
Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat collectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat
Miquel Peris
Història
Capitost d’una revolta ciutadana.
El 1275 els menestrals enderrocaren algunes cases de nobles després, sortiren sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà a València i restablí l’ordre Perseguit per les tropes reials, fugí a Castella Hom ha considerat l’alçament com un precedent remot de la revolta de les Germanies al s XVI
carta de Comunió i Amistat
Història
Nom donat al privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.
Fou l’origen del sagramental o host ciutadana
decúria
Història
Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà.
Constituïa la desena part de la centúria La reforma militar de Mari eliminà la cavalleria ciutadana i la supli pels genets aliats Més tard, Cèsar convertí avalleria en exèrcit professional, i el decurió fou, pràcticament, equiparat al centurió
Antoni Soler i Clariana
Història
Polític republicà.
Advocat Federal, el 1868 presidí la Junta Revolucionària de Reus i pel gener del 1869 ocupà l’alcaldia Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any Després comandà la milícia ciutadana i el 1874 tornà a ésser elegit alcalde
Licurg
Història
Retòrica
Política
Orador i polític atenès.
Alumne d’Isòcrates i de Plató, fou un fervent antimacedoni i intervingué en la política ciutadana Embellí Atenes amb notables edificis i féu editar els texts dels tràgics Dels seus discursos, només n'ha estat conservat un, Contra Leòcrates
els Matadors
Història
Nom d’una suposada companyia d’assassins que actuava a Barcelona durant el setge de 1713-14 per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.
Fou una deformació de la realitat, obra de l' abbé Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans , publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud , cos de vigilància ciutadana de Barcelona
la Caputxinada
Història
Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona
.
Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix…
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
Història
Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intellectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector FGarcía Valdecasas Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’…