Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…
Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona
Història
Entitat proteccionista creada a Barcelona vers la fi del s XIX.
El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina 1898 Participà activament en el Tancament de Caixes 1899, fet pel qual fou dissolta per les autoritats Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901 L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya 1914 El 1920 encara existia, i era formada…
empori
Història
A l’edat antiga, centre comercial establert en territori estranger, habitualment a la costa.
Més tard esdevingué el barri comercial al voltant del port, i solia gaudir de certs avantatges fiscals i administratius Foren coneguts els emporis cartaginesos de la Petita Sirte, però el més important fou el del Pireu, a Atenes
colònia fenícia i grega
Història
A l’antiguitat fenícia i grega, establiment de caràcter fonamentalment comercial fundat com a base d’intercanvi.
Ja a l’edat del bronze, els fenicis iniciaren l’establiment de colònies comercials a l’àrea mediterrània, especialment a la costa africana i a la de la península Ibèrica El mateix esperit comercial fou mantingut per la colonització grega, provocada en gran part pels excedents de població de la seva zona d’origen en relació amb la seva capacitat de producció de subsistències Fundaren, entre d’altres, les colònies de Massàlia i Empòrion a la Mediterrània occidental, Naxos a Sicília, Tàrent a la península Itàlica Crearen també colònies importants a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
Agustí Antoni Valldejolí i Carabassa
Economia
Història
Agent comercial.
Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat
comerciant
Economia
Història
Dret mercantil
Aquell que d’una manera professional es dedica a l’activitat comercial i n’assumeix el risc.
Uns estats Alemanya, França, Portugal i els estats llatinoamericans defineixen en llurs lleis la figura del comerciant com a tal, mentre que uns altres Gran Bretanya, EUA consideren que tota persona amb capacitat legal pot exercir el comerç sense limitacions El codi de comerç espanyol estima comerciants tots els qui, tenint capacitat per a l’exercici del comerç, s’hi dediquen habitualment La “capacitat” inclou els majors de 21 anys no subjectes a tutela per incapacitat, els qui no estan sotmesos a la potestat del pare o a l’autoritat marital i els qui tenen lliure disposició de llurs béns la…
Llibertat de comerç
Història
Concepte econòmic i comercial, sorgit a l’Europa del segle XVII i estès principalment al llarg del XVIII.
Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…
junta de comerç
Economia
Història
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.
L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…
Ramón de Llano y Chávarri
Economia
Història
Política
Comerciant i polític liberal.
Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina