Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
bel·lònida
Història
Membre de les dinasties comtals catalanes i occitanes descendents del comte Bel·ló I de Carcassona
.
altesa
Història
Títol o tractament d’honor donat als prínceps i princeses.
Fou emprat pels reis de diferents països d’Europa fins al segle XVI, que fou substituït pel de majestat Llavors romangué per als infants i altres prínceps de la casa reial Modernament, salvades rares excepcions —casos de nomenaments de regents, per exemple—, el tractament d' altesa reial o imperial és donat generalment només als prínceps sortits de la línia directa i agnaticis d’un rei o d’un emperador el d' altesa sereníssima a llurs collaterals, als sobirans que no són reis, o als prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, i el d' altesa illustíssima als membres de les cases comtals…
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en…
Bertran de Castellet
Història
Magnat del comte Ramon Berenger IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana.
Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços…
Roger III de Foix
Història
Comte de Foix (1124-48).
Fill de Roger II i de la seva segona muller Estefania de Besalú Poc després d’haver pres possessió del comtat 1125, renovà el contracte estipulat pel seu pare amb la família del vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, el qual, malgrat la venda dels comtats de Carcassona i Rasès feta per la seva mare Ermengarda al comte Ramon Berenguer I de Barcelona 1067/ 70, se n’havia tornat a apoderar 1082 En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona vers el…
Ponç III d’Empúries
Segell de Ponç III d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Empúries (1173-1200), fill d’Hug III i de Jussiana d’Entença.
Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat…
Delà I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (862-894/895?).
Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’installar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei Això feu creure que Delà havia…
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei…
comte
Història
Dignitari o funcionari al servei d’un monarca.
En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles germànics…
Sunyer I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries i de Rosselló (~834-848), d’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.
En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del…