Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
olla dels pobres
Alimentació
Història
Pràctica caritativa que tenia lloc a les ciutats, pobles, convents en període de fam o escassetat.
Consistia en una ollada de llegums i carn que era repartida entre els necessitats N'hi ha constància a diversos llocs com Barcelona 1763-64, Vic 1792, Granollers 1810
aliscara
Història
Pena que era imposada als qui feien presoner un cavaller, l’atacaven en aguait, o li assaltaven el castell.
Consistia, segons els Usatges , que el penat fes voltes, a peu descalç, entorn del castell del senyor ofès, o bé, a l’albir dels jutges, ho fes en territoris propers
agrer
Història
Prestació real per la concessió de terres i masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió pel senyor.
Era conegut també per terraemarita , i, generalment, consistia en la cinquena part dels fruits, després de deduït el delme, si hom no podia demostrar documentalment que era pagat d’altra manera
ceptre
Història
Vareta, generalment d’or, simbòlica de l’autoritat i dignitat reial o imperial.
Als Països Catalans és documentat des del s XIII figura en els segells reials des de Pere I de Catalunya-Aragó consistia en un bastonet de fusta, recobert d’or, capçat per una flor de lis bastó
terratge
Història
Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
gogynfeirdd
Història
Nom amb què hom coneix els bards de la cort dels prínceps de Gal·les, que tingueren el seu apogeu entre els ss XII i XIV.
Formaven un estament clarament definit en la societat gallesa, i entre ells s’establia una jerarquia de diversos graus d’acord amb el domini de recursos tècnics i formals, que requeria un llarg aprenentatge Llur poesia, que sovint tenia un acompanyament musical, consistia en cants patriòtics, religiosos o amorosos
devotio
Història
Entre els romans, i especialment entre els ibers, forma de clientela militar.
Consistia en l’ofrena que un client devotus, soldurii feia de la seva vida a una divinitat, en canvi de la del seu senyor o cap militar, quan aquest, per causa d’una guerra, corria perill de mort En cas que el seu cap morís, el client havia de suïcidar-se
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans