Resultats de la cerca

Hom creu que constituïren un estadi de població prehellènica, suposadament antecessora dels indoeuropeus, que habità a la Tessàlia

La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els feu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629…

Els broquerers constituïren durant el s XV i l’inici del s XVI una branca important dels armers i els arnesers A Barcelona formaven part de la confraria de Sant Esteve

El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662…

Els seus habitants, els liburns, formaren part de la civilització romana i, en la província de Dalmàcia, constituïren un nucli important per a la romanització de la Illíria i les províncies danubianes

Els moabites adoraven el déu Kernoš i parlaven una llengua molt pròxima a la dels hebreus

Als s XVI i XVII, els cuirassers constituïren la cavalleria pesant i portaven com a armes defensives celada o elm, cuirassa, espatllassos, manyoples, escarselles i cuixeres, i, com a armes ofensives, espasa llarga i dues pistoles

El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi

Els cistellers, mai nombrosos, constituïren un ofici, pràcticament lliure A València no s’organitzaren fins el 1738 a Barcelona, el 1716 per al pagament del cadastre, però el gremi tingué vida efímera El 1816 tingué lloc una darrera temptativa fallida de crear un gremi

Durant el s III aC els illiris constituïren un estat sota el rei Agró Es dedicaren a saquejar les ciutats adriàtiques, la qual cosa originà diverses guerres, que no cessaren fins que l’estat fou ocupat, després de la batalla de Pidna, pels romans 168 aC