Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà els alfòndecs…
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions…
castell
Història
Nom donat sovint durant els segles XV i XVI als entremesos o representacions que formaven part de la processó de Corpus de Barcelona.
Eren conduïts en carretes i decorats amb construccions arquitectòniques Generalment corresponien a gremis i eren guardats a la casa dels castells o entremesos A València eren anomenats roques
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres,…
diaguita
Etnografia
Història
Individu d’un poble amerindi, avui extingit, que visqué al NW de l’Argentina, a la regió andina.
Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas
Alfred von Tirpitz
Història
Almirall i polític alemany.
Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28
Basil Zaharoff
Economia
Història
Política
Nom amb què és conegut Vassílios Zakharias, financer i diplomàtic francès d’origen grec.
Format a Londres 1866, conegué a Atenes el financer Stefanos Skoulodis, que l’introduí com a representant de la fàbrica d’armes sueca TVNordenfelt Naturalitzat a França 1913, aplegà una immensa fortuna, gràcies a les seves empreses petrolieres, les construccions de navilis i, sobretot, el forniment d’armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial Gràcies a la seva amistat amb Lloyd George, Venizelos i Clemenceau, exercí una gran influència oculta durant la conferència de la pau del 1919 Promogué la guerra balcànica i sostingué financerament Grècia 1921-22 Es retirà a…
Amenofis I
El faraó Amenofis I, segons una representació pictòrica conservada al Staatliche Museum de Berlín
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia XVIII (1546-1526 aC) Fill d’Amosis i d’Amosis-Nefertiry, el seu regnat fa de pont entre el del seu pare, en el qual s’insinuen algunes de les característiques de la dinastia, i el de Tuthmosis I, on moltes són ja una realitat.
En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari
Cai Messi Quint Trajà Deci
Història
Emperador romà (249-251).
Les seves campanyes militars a Mèssia i Pannònia li valgueren un dels prenoms i l’elecció a emperador per l’exèrcit, un cop vençut el seu predecessor i contrincant Felip l’Àrab L’han fet cèlebre els seus decrets de persecució contra els cristians — que creia un dels obstacles més grossos per a la restauració de l’Imperi — , entre els quals aconseguí de fer molts apòstates La seva actuació com a organitzador fou important, bé que breu També fomentà les construccions monumentals, com les termes de l’Aventí, a Roma Morí lluitant contra els gots i els carps a la frontera de Mèssia
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions…