Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
motí de Squillace
Història
Avalot ocorregut a Madrid del 23 al 26 de març de 1766.
En foren diverses les causes, però es resumien en l’encariment dels productes de consum —sobretot, del pa—, per les males collites dels tres anys anteriors, i en l’odi al poderós ministre de Carles III marquès de Squillace Leopoldo de Gregorio , pel fet que era estranger i, en especial, per diverses mesures que havia pres Entre aquestes, les més impopulars foren l’alliberació del comerç de grans —cosa que contribuí a encarir-los— i la prohibició d’usar capa llarga i capell xamberg Hom s’enfrontà a les tropes establertes a Madrid, féu diversos actes de saqueig i de destrucció i…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes,…
Jean Bodin
Economia
Història
Història del dret
Jurista, polític i economista francès.
Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus del s XVI,…
pallol
Història
Edifici destinat a guardar-hi el forment i els grans per al consum de la població.
Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875
Friedrich Wilhelm Raiffeisen
Economia
Història
Militar
Militar i economista alemany.
Impulsor del cooperativisme, fundà una cooperativa de consum a Weyersbusch 1846, així com diverses cooperatives agràries Raiffeisenvereine i de crèdit Publicà Die Darlehenskassenvereine ‘La unió de les caixes de préstec’, 1866 i fundà 1879 el periòdic Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt , òrgan de les cooperatives
Consell Superior de la Cooperació
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 17 de febrer de 1934 en aplicació de la llei de bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles; deixà de funcionar a conseqüència de l’estructuració adoptada pel departament d’economia el 2 d’octubre de 1936.
El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya
La Recompensa del Trabajo
Història
Societat de resistència dels sabaters de Llucmajor fundada el 1901.
Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets
Oficina de l’Ou
Història
Organisme creat el 29 de desembre de 1936 pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.
Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum
guerra de l’Opi
Història
Conflicte que enfrontà la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42).
L’emperador xinès, preocupat per l’increment del consum d’opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, en prohibí la importació i en féu llançar 20 000 caixes a la mar La Gran Bretanya respongué a aquest acte amb la guerra 1840 Després d’haver ocupat Xangai, els britànics obtingueren pel tractat de Nanquín la cessió de Hong-Kong, l’obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren beneficiar-se…
imperialisme
Història
Política
Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles.
Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament…