Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Congrés Continental
Història
Nom amb el qual són coneguts cadascun dels congressos de delegats de les colònies estat de l’Amèrica del Nord celebrats entre el 1774 i el 1789.
Correntment, hom designa amb aquest nom solament els dos primers congressos, celebrats a la ciutat de Filadèlfia els anys 1774 i 1775 congressos de Filadèlfia
Blocatge Continental
Història
Conjunt de mesures preses per Napoleó I per tal de tancar al Regne Unit tots els ports del continent.
El decret de Berlín del 1806 prohibia tot comerç o correspondència amb les illes Britàniques La Gran Bretanya compensà la pèrdua del mercat europeu intensificant el seu comerç amb les colònies espanyoles d’Amèrica Europa patí les conseqüències del blocatge, reflectides en una baixa del comerç colonial
Manuel Villar Mingo
Història
Política
Anarcosindicalista.
Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d' El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de…
Lluís I d’Holanda
Història
Rei d’Holanda (1806-10).
Germà petit de Napoleó I, aquest el casà 1802 amb la filla de la seva muller Josefina, Hortènsia de Beauharnais , i el féu rei d’Holanda Abdicà per desacord amb el blocatge continental i s’exilià a Àustria i a Suïssa
pau de Viena
Història
Tractat signat a Viena el 14 d’octubre de 1809, que posà fi a la campanya de Napoleó d’aquell any.
França hi obtingué d’Àustria les Províncies Illíries —aquestes perderen la sortida a la mar—, i s’avingué a servar el blocatge continental i a limitar l’exèrcit el gran ducat de Varsòvia rebé Cracòvia i Lublín Rússia obtingué Tarnopol, i Baviera assolí Salzburg
brocater | brocatera
Història
Menestral que feia brocats.
Ofici d’origen xinès, al s XIII fou introduït a Palerm i d’allí a la Itàlia continental, d’on s’estengué a França i Anglaterra Generalitzat al s XV l’ús del brocat en el vestir, brocaters genovesos l’introduïren a València, on aviat adquirí importància Uns intents d’introduir-lo a Barcelona entre el 1451 i el 1458 fracassaren
congressos de Filadèlfia
Història
Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant la guerra de la independència.
Els més importants foren el del setembre del 1774 inici de la revolta i declaració dels drets del contribuent, el del maig del 1775 organització de l’exèrcit i democratització de les institucions, el del juny-juliol del 1776 declaració de la independència i el del maig-setembre del 1787 assemblea dels delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-americana
Aristàgores
Història
Tirà de Milet.
Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495
Antígon Monóftalmos
Història
General d’Alexandre el Gran.
A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a…