Resultats de la cerca

Membre de la Convenció 1792, fou enviat a reprimir la revolta contrarevolucionària de Vendée, on dugué a terme una terrible repressió organitzà les noyades de Nantes, execucions en massa per immersió al Loira enfonsant embarcacions amb cent persones dins Hom calcula que executà setze mil persones A la caiguda de Robespierre fou executat

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló

La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana

Els fets de la plaça de Tiananmen de Pequín El nom fa referència a la plaça de Tiananmen de Pequín, on tingueren lloc els principals episodis Amb el rerefons de l’obertura de l’URSS des de mitjan anys vuitanta, començà el 17 d’abril en commemoració de l’ex-secretari general del Partit Comunista, Hu Yaobang , mort dos dies abans i símbol de les polítiques reformistes i anticorrupció Les mobilitzacions, protagonitzades sobretot pels estudiants, s’estengueren a les principals ciutats de la Xina, i hom reclamà un diàleg amb el primer ministre Li Peng Inicialment el Partit Comunista no es…

S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…

La repressió fou legalitzada en certa manera pel triomf electoral dels ultres 1815, fins a arribar a l’extrem que el mateix govern del duc de Richelieu es veié obligat a posar-hi fi, a la darreria de l’any 1816