Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Telegrafnoje Agentstvo Sovetskogo Sojuza
Història
Agència d’informació internacional soviètica.
Durant la Revolució 1917-18 els soviets ocuparen l’agència telegràfica de Petrograd, controlada pels tsaristes, i la transformaren en un centre d’informació, premsa i propaganda que originà el ROSTA Rossijsskoje Telegrafnoje Agentstvo, el qual esdevingué l’agència TASS el 1925 El seu fundador i primer director fou SALosovskij, exdirector de diaris comunistes Destinada a transmetre informació controlada directament per les autoritats comunistes, després de la Segona Guerra Mundial esdevingué una de les cinc grans agències internacionals, amb l’exclusiva sobre 12…
clavari
Història
Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances.
El clavari municipal controlava el cobrament d’imposts i la direcció dels afers financers A Barcelona era un càrrec d’elecció bianual Ocupava el primer lloc en el tentrenari barceloní i altres juntes municipals Fou suprimit pel decret de Nova Planta, i substituït pel de majordorm de propis, institució d’origen castellà Subsistí, però, en els gremis, les confraries i els governs baronials i la seva gestió era controlada pels credencers i oïdors de comptes
Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya
Història
Organisme de govern creat a Manresa per Agustí Saperes, cap de la revolta dels malcontents, el 29 d’agost de 1827.
Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII
República Social Italiana
Història
Nom del règim feixista establert per Benito Mussolini al nord d’Itàlia (1943-45), amb seu a Salò.
Poc després d’ésser alliberat pels alemanys i mercès a llur ajut, Mussolini formà un govern republicà setembre del 1943 a la zona d’Itàlia dominada per aquells, com a contraposició al govern de la monarquia, que dominava —controlada pels aliats— la resta del país Concebuda com a presidencialista, amb eleccions previstes cada cinc anys, es basà en un sol partit, el feixista Ajudà els alemanys en accions de la policia contra la resistència, però no reeixí a formar un exèrcit propi Organitzà un judici procés de Verona contra els pretesos culpables de la caiguda del règim feixista…
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…
Felip de Sorribes i Rovira
Història
Polític.
De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll Era membre del Consell de Cent actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona Més tard 1638 fou cònsol català de l’Alguer i participà 1639 en el setge de Salses Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona 1645 El seu germà Francesc de Sorribes i Rovira Barcelona s XVI — ~1646, senyor de Sant Pau de Casserres i mostassaf de Berga, fou membre del Consell de Cent, lluità a la guerra dels Segadors i aconseguí de fer una…
fets d’Octubre

Grup de miners asturians marxant cap a la presó
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern 4 d’octubre, gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta novembre del 1933, comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra Convocada la vaga general per l' Aliança Obrera , aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries La caserna Pelayo Gijón després de la revolta, lloc on foren afusellats prop de 50 revolucionaris, sense judici SBHAC Aquesta regió, únic lloc de l’estat on l’Aliança Obrera havia aconseguit de reunir totes les organitzacions…
el Crit del Palleter

El Crit del Palleter, oli de Joaquim Sorolla realitzat el 1884
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a València el 23 de maig de 1808 que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l’inici de la guerra contra Napoleó al País Valencià.
La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’…
Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1881-94), segon fill d’Alexandre II.
Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que…