Resultats de la cerca

Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador esmentat per Guillem de Berguedà el 1175, com a vell i arcaic, potser pel seu caràcter, massa provençal

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…

Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV