Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Politar andorrà
Història
Compilació dels costums de les Valls d’Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d’Andorra
.
L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans
occidentalisme
Història
Moviment reformador rus que es desenvolupà en temps del tsar Nicolau I de Rússia.
Tingué l’origen en les Cartes filosòfiques de Čaadajev 1836, que mostraven als russos les idees de Hegel sobre el problema nacional Els occidentalistes Čaadajev, Herzen, Belinskij, al contrari dels eslavòfils eslavofilisme, pensaven que l’imperi rus, per tal de completar la seva missió històrica, abans de tot havia de seguir l’escola occidental, no pas copiar-la servilment, però prendre'n el que tingués de més modern organització administrativa, laïcisme, etc Amb Herzen, alguns occidentalistes tendien també cap al socialisme europeu A conseqüència de la Revolució del 1848, la…
Guillem de Copons
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic.
Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…
Josep Aparici i Garcia
Història
Militar
Militar del cos d’enginyers.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput…
,
cancelleria
Història
Oficina dirigida per un canceller encarregada d’expedir o copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.
A l’Imperi Romà l’emperador Claudi 10 aC-54 dC organitzà una cancelleria dirigida per lliberts, que al segle IV esdevingué l’organisme fonamental del govern Durant el segle IX Carlemany organitzà la cancelleria imperial franca amb personal eclesiàstic segons el model de la cancelleria imperial romana Felip II August de França 1180-1223 fou l’organitzador de la cancelleria francesa i inicià el còmput de registres de la corona A Anglaterra fou la dinastia normanda segle XI la que inicià l’organització de la cancelleria reial anglesa A Castella la cancelleria reial era organitzada ja al segle…
Francesc Joan
Història
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
Onofre Esquerdo i Sapena
Heràldica
Genealogia
Història
Erudit, genealogista, historiador i heraldista.
Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus…
, ,
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…