Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Butllari de Catalunya
Diplomàtica i altres branques
Religió
Història
Recull de les butlles pontifícies de Catalunya emeses entre el 1198 i el 1417, a més de les atorgades pel concili de Constança (1414-18).
Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…
de Valencia y Principado de Cataluña Cortes de los antiguos reinos de Aragón
Història
Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.
Només n'han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà-Barcelona de 1473-79 Madrid 1896-1922 Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
traci | tràcia
Història
Individu que poblà, ja en època del Paleolític superior, la regió de Tràcia.
Posteriorment, altres pobladors de la regió —compresos en el grup anomenat balcanicodanubià, que s’estengué vers el S des dels Balcans fins a la mar Egea— oferiren aspectes de civilització neolítica i eneolítica que es perllonguen fins als temps corresponents a la primera fase de l’edat del bronze europea Coneixedors de la ceràmica i practicants de la inhumació dels cadàvers, cessaren llur activitat vers el segon millenni aC, a causa de l’arribada d’altres pobles indoeuropeus, procedents del N, que s’establiren a la regió i foren coneguts successivament amb el nom de tracis
hidalguía
Història
Condició d’hidalgo
.
Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta…
Real Academia de la Historia
Història
Institució que té l’origen en unes reunions d’erudits a la biblioteca reial de Madrid el 1735.
Felip V aprovà el projecte de creació d’aquesta acadèmia el 1738 Després d’un període de decadència, fou reorganitzada i rebé nous estatuts entre el 1847 i el 1856, que són els vigents Té 36 membres numeraris no tots residents a Madrid i molts corresponents La seva biblioteca és important uns 1500 còdexs visigòtics de San Millán de la Cogolla i Cardeña fons Villanueva Flórez Abad y Lasierra, etc Edita un Boletín ha publicat obres d’interès, com són, entre d’altres, l' España Sagrada , de Flórez i Risco i el Memorial histórico español, Cortes de los Antiguos reinos de España i el…
Sindicat Únic
Història
Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de…
Consell de Defensa d’Aragó
Història
Organisme que exercí funcions de govern a les zones d’Aragó dependents del govern republicà des del juliol de 1936 fins a l’agost de 1937.
Fou creat per les forces anarcosindicalistes que lluitaven al front d’Aragó, i el presidí Joaquín Ascaso La capital fou, primer, a Fraga i, posteriorment, a Casp Originàriament el constituïen vuit consellers anarquistes, corresponents a vuit departaments justícia, ordre públic, agricultura, informació i propaganda, transports i comerç, instrucció pública, economia i proveïments, i treball Fou el primer organisme de govern anarquista, i decretà, entre altres mesures radicals, la collectivització agrària El govern de la República el reconegué oficialment decret de 23 de desembre de…
Fèlix Cardona i Puig

Fèlix Cardona
Fons Fèlix Cardona
Geografia
Història
Explorador.
Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al…