Resultats de la cerca

El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…

Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem

Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia

En l’enfrontament entre el rei i la Unió valenciana procurà de guanyar Alfons XI de Castella a la causa de Pere III Participà a l’expedició contra Jaume III de Mallorca 1349 i en diverses campanyes a Aragó, el 1363, en la guerra contra Castella Intervingué en el procés que condemnà a mort l’almirall Bernat de Cabrera El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois Fou el negociador principal del tractat amb Gènova del 1386 A la mort de Pere III fou processat, com altres cortesans, sota l’acusació de…

Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies Creada…

Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat…

Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…

Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un…

De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades a combatre…

Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…