Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Ramon Despuig i Martínez de Marcilla
Història
Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.
Havia estat batlliu de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens
Antoni Sedó i Pàmies

Antoni Sedó i Pàmies
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític.
Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868
Rafael Barceló i Roig
Filosofia
Història
Lul·lista.
Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma
decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra
Història
Decret de 27 d’agost de 1936 que establia el principi, proposat pel Consell d’Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d’articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l’activitat agrícola.
La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb els criteris de la llei de 1934 i l’entrada en la nova organització de tots els conreadors no sindicats Es preveia la creació de les institucions complementàries de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat El Servei de la Cooperació facilitava estatuts tipus La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret de 19 d’…
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació…
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la…
Movimiento Nacional
Història
Nom donat al conjunt de forces polítiques que participaren en l’aixecament del Divuit de Juliol de 1936.
Integrades posteriorment com a partit únic de l’Estat espanyol Falange Española i articulades dins una ideologia unitària, tipificable en la Ley de principios fundamentales del 17 de maig de 1958, dins l’organització hi havia la Jefatura Nacional que corresponia al cap de l’estat o al president del govern, el Consejo Nacional del Movimiento , la Secretaría General amb rang de ministeri des del 1939 i els consejos provinciales i els locales Segons l’article quart de la Llei Orgànica de l’Estat, del 1967, el Movimiento informava l’ordre polític obert a tots els espanyols, i promovia la vida…
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…