Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Decèbal
Història
Darrer rei dels dacis (87-106).
Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
venacions
Història
A l’antiga Roma, nom ( venationes
) donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris
.
Foren introduïdes al segle II aC i tingueren la màxima esplendor durant l’Imperi A la inauguració de l’amfiteatre de Flavi moriren nou mil animals, i per a celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis foren mortes onze mil feres
Maximí
Història
Emperador romà (235-38).
Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…