Resultats de la cerca

Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels

És situada a la dreta de la riera de Sant Julià dita antigament riu de Peres , nom derivat de riva Petrarum , prop de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes El llinatge Riudeperes s’extingí al s XV

Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc

Donat primer als reis dels búlgars segle XI i posteriorment als sobirans de Sèrbia Aquest títol fou adoptat a Rússia, el 1547, per Ivan IV el Terrible

En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…

El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent…

Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat…

Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor

Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el rei 1266 S'…