Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
teutó | teutona
Història
Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.
Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els…
Lliga Santa
Història
Aliança signada per l’octubre del 1511 per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Juli II, la república de Venècia, l’emperador Maximilià i Enric VIII d’Anglaterra, contra Lluís XII de França.
El papa investí el monarca català amb els regnes de Nàpols i Sicília, que restaven, així, perpètuament units a la corona catalanoaragonesa Els exèrcits de la Lliga Santa, comandats per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, foren derrotats a Ravenna 1512, fet que decidí Venècia a separar-se'n L’any següent, però, la Lliga vencé els francesos a Novara i ocupà Milà, on restablí en el tron Maximilià Sforza Lluís XII intentà de combatre el papa convocant un concili cismàtic a Pisa En ésser restaurats els Mèdici a Florència, s’uniren també a la Lliga, especialment en succeir un…
mamertí | mamertina
Història
Individu del cos de mercenaris del tirà Agàtocles de Siracusa.
A la mort d’aquest, els mamertins tornaren a la península Itàlica 289 aC i s’apoderaren de Messina, però foren derrotats, successivament, per Pirros i pels romans
Francisco Maldonado
Història
Capitost castellà, un dels caps de la revolta de les Comunitats de Castella
.
Participà en la presa de Torrelobatón Derrotats els comuners a Villalar per les forces reials 23 d’abril de 1521, l’endemà fou decapitat, juntament amb Padilla i Bravo
Aleix II de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1297-1330).
Fill de Joan II i d’Eudòxia Paleòleg Durant el seu regnat els turcs foren derrotats a Kerasont Atorgà privilegis als venecians a fi de contrarestar el predomini comercial dels genovesos
mameluc
Història
Membre d’un cos format per esclaus, generalment turcs, que constituïen la guàrdia personal dels soldans d’Egipte des de Saladí.
A mitjan s XIII assoliren el poder dinastia bahrita, dinastia burgita, i s’hi mantingueren fins a la invasió del soldà otomà Selim I 1517 Els darrers caps d’aquesta milícia foren derrotats 1798 per Napoleó i foren exterminats per Muḥammad ‘Alī 1811
vitalià
Història
Als s. XIV i XV, cadascun dels pirates de la mar Bàltica i de la mar del Nord.
Els primers foren els pobladors de Rostock i Wismar, que proveïren Estocolm durant el setge danès 1389-95 i més tard es dedicaren a la pirateria L’orde Teutònic i la Hansa els perseguiren, puix que n'amenaçaven el comerç Foren derrotats a Helgoland pels hamburguesos 1401 Tanmateix, no desaparegueren fins a la darreria de la centúria
taborita
Història
Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.
Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat
Publi Corneli Escipió
Història
Política
Cònsol el 218 aC.
Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud
Perdicas III
Història
Rei de Macedònia (365-359 aC).
Fill d’Amintes III, després de l’assassinat del seu germà Alexandre II, obtingué el tron Cercà l’ajut dels atenesos, però, derrotats aquests a Mantinea 362 aC, reprengué la seva política contra Atenes i collaborà en la rebellió d’Amfípolis Estigué en relació amb els cercles platònics i tingué com a conseller Eufreu de Sició, deixeble del filòsof Morí en una expedició contra els illiris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina