Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Aḥmad Shāh
Història
Gran mogol de l’Índia (1748-1754), fill i successor de Muḥammad Shāh.
Es preocupà molt poc pels afers d’estat El 1752 hagué de cedir a Aḥmad Shāh Durrānī, el Panjab i Caixmir Això provocà el descontentament, de manera que el 1754 el gran visir el deposà
Ramon Guardiola
Història
Guerriller.
Lluità contra Felip V d’Espanya al Principat, en 1719-20 El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’alçà de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes
pogrom
Història
A Rússia, alçament popular contra els jueus.
Hi foren especialment ferotges al llarg del segle XIX i a la primeria del XX Sovint els pogroms foren fomentats per les autoritats russes mateixes, per desviar el descontentament del poble Durant la guerra civil, se’n produïren diversos, com el d’Ucraïna 1919
Jeroboam I
Història
Rei d’Israel (931-910 aC).
Recollint el descontentament del poble, aprovat en secret pel profeta Ahies, es revoltà contra Salomó Aquest el proscriví però, mort el rei, les tribus del nord, exasperades per la intransigència del seu successor, proclamaren rei Jeroboam Fundà un nou estat, amb la seva capital i els seus llocs de culte
Sofia de Rússia
Història
Regent de Rússia (1682-89), filla gran del tsar Aleix de Rússia.
Proclamada regent amb l’ajuda dels strel’cy , governà amb el seu conseller i amant, el príncep Vasilij Golicyn Promogué el desenvolupament industrial i signà una pau amb Polònia 1686 El resultat advers de les campanyes contra els tàtars de Crimea 1687-89 provocà una onada de descontentament que fou aprofitada pel seu germanastre Pere I per a enderrocar-la i tancar-la en un convent 1689
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
Lluís I de Baviera

Lluís I de Baviera en un retrat de Joseph Karl Stieler (1826)
DP
Història
Rei de Baviera (1825-48).
Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar
Kreiki Yoshinobu
Història
Política
Polític japonès, quinzè shōgun Tokugawa i últim shōgun del Japó (1867-68).
Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902
decabrista
Història
Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia el 26 (el 14, segons l’antic calendari) de desembre (en rus: dekabr’) de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà uns quants dels responsables foren afusellats d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars