Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
jurat
Història
Membre d’alguns consells municipals catalans —com el Consell de Cent, de Barcelona—, anomenat també prohom (denominació que prevalgué en algunes poblacions, com Perpinyà, Tortosa, etc).
O conseller en les localitats en què el nom de jurat designava els magistrats rectors del municipi
autonomista
Història
Política
Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista.
La denominació d’autonomista es referia a la posició respecte a la resta de partits radicals espanyols i no designava cap actitud del partit en el sentit de propugnar l’autonomia del País Valencià
ras
Història
Títol (‘cap’) més elevat de la jerarquia estatal a Etiòpia, després del de negus.
Originàriament, designava el cap feudal de la província, però del s XVI ençà ha correspost al càrrec més important de la cort, que a més de grans poders civils i militars ha suposat la senyoria sobre amplis territoris
shōgun
Història
Títol que portaren els dictadors militars que governaren el Japó des del 1192 al 1867.
Al s VIII designava els caps militars de les campanyes contra els ainus, però quan Minamoto no Yoritomo obtingué l’hegemonia 1192, el shōgun esdevingué el sobirà de fet, amb caràcter hereditari, i presidí el bakufu, mentre l’emperador retenia la sobirania formal Hi hagué tres dinasties shōgunals els Minamoto, els Ashikaga i els Tokugawa
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
Ǧamaḥirija
Història
Nom oficial que rebia el règim establert a Líbia per Moammar al-Gaddafi entre el 1977 i el 2011.
És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…