Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
els Cent Dies
Història
Nom donat a l’últim període del regnat de Napoleó I, que començà el 20 de març de 1815, quan l’emperador arribà a París després d’escapar-se de l’illa d’Elba, i acabà el 28 de juny del mateix any amb la segona restauració borbònica, deu dies després de la batalla de Waterloo.
Ramon de Boïl i Dies
Història
Noble, senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).
Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid
Berenguer de Boïl i Dies
Història
Cavaller, fill de Pere Boïl i Castellar.
Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411
fasts
Història
Nom que els calendaris romans antics donaven als dies que hom podia dur a efecte activitat judicial i de qualsevol ordre; els dies de festa eren nefasts.
Durant la República, 235 dies de l’any eren fasts, però durant l’Imperi ho eren la meitat dels dies de l’any
nefasts
Història
En el calendari romà, dit dels dies en els quals, per motius religiosos, no era lícit de sacrificar, d’iniciar empreses, de tractar d’afers judicials, etc.
S'oposaven als dies fasts
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici
Jaume Destorrent i Casa-saja
Història
Política
Ciutadà i polític barceloní, fill de Pere major de dies
.
Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491, elaborà el…
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…
obreria
Història
Dret canònic
Banc on solien seure els obrers de la parròquia els dies de les festivitats de l’Església.
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts