Resultats de la cerca

És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos

Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família, ara ducs de…

Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…

Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil…

Fill d’un prior d’hospital, entrà al servei de la reina Elionor Teles de Meneses Nomenat conestable, lluità a les ordres del mestre d’Aviz, a Valverde i a Aljubarrota 1385 Comte de Barcelos, senyor de Braga i sogre d’Alfons —fundador de la casa de Bragança—, el 1423 es retirà a la vida conventual

Participà en el cop d’estat revolucionari que donà el poder a Getúlio Vargas 1930 Diputat socioprogressista 1934-37, s’exilià a l’Argentina després del viratge dictatorial de Vargas Tornà al Brasil el 1939, i es mantingué a l’oposició fins el 1950, que esdevingué vicepresident de la República en 1954-55 substituí Vargas com a president

Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun , on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern Amb el restabliment de la democràcia 1987, Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’Afers Civils…

Participà en el cop d’estat del 1964, i fou ministre de la guerra en el govern del mariscal Castelo Branco Fou elegit president de la república en les eleccions del 1966, a les quals es presentà com a candidat únic, i assumí el càrrec l’any següent

Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I Passà als Montcada, prínceps de Paternò, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es…