Resultats de la cerca

En alguns casos el nom s’ha mantingut, deformat, fins avui, com Saragossa Caesar Augusta Als Països Catalans dugueren el nom d’Augusta Barcelona Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino , Elx Colonia Illici Augusta i Xàtiva Saetabis Augusta

Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat

Menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats Reus, etc, que dugueren a terme una dura repressió arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna L’arribada de forces de la Generalitat guàrdies d’assalt, entre altres aclarí la situació El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble

Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta

Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò

Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona Sotmès al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó Aconsellà alguna de les accions bèlliques que dugueren els catalans a la victòria Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes Fou enterrat a…

Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores…

Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al Palatinat…

Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…

A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu executar 933…