Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica

Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’…

Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…