Resultats de la cerca

En fou fundador i president Antoni MSbert i Massanet , i el motiu de la seva creació fou l’oposició de privilegis a les universitats confessionals 1928-29 Posteriorment s’uní a l’agitació republicana de 1930-31 esdeveniments de la facultat de medicina de Sant Carles, març del 1931 Organitzada federativament, la FUE de Catalunya i Balears fou presidida per Ricard Francesc Escrig, i entre els seus membres hi havia Joan Sales, Francesc Tosquelles i Josep MLladó

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…

Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador d’Esquerra…

De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera

Membre del Partit Republicà Federal, fou vicepresident de l’Associació Escolar Republicana 1901 Ja dins de la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i, unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 i també el 1910 i el 1914 De la UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista 1912 i fou director de La Publicidad

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell…

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del…

El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol i Pla, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, PMuzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes, com La Renaixença , la revista Lo Regionalista , el Centre Català de Sabadell, el Centre Escolar Catalanista, etc La Unió Catalanista convocà, en resposta, una…

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento…