Resultats de la cerca

A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat

Deu el seu renom a l’esforç posat en la difusió del cristianisme i a la protecció d’esglésies i monestirs Emprengué una expedició naval per reconquerir Anglaterra, que fallí 1085 Mantingué a ratlla els senyors feudals però en una revolta d’aquests fou assassinat Canonitzat per l’Església Catòlica el 1101, fou declarat patró de Dinamarca

Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881

Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…

Membre del cos legislatiu 1811, manifestà la seva oposició a Napoleó Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats Conseller d’estat 1816, fou de nou diputat 1818 fins a la seva mort Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX D’entre les seves obres cal citar Nouveaux…

Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades i que havien…

Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats,…

Les despeses de manutenció d’aquests vaixells foren sufragades mitjançant un impost especial, anomenat dret del pariatge, que des de la seva configuració definitiva, a la darreria del s XIV, gravava les mercaderies, tant d’autòctons com d’estrangers, que entraven i sortien per mar, els vaixells i llur personal amb taxes que oscillaven entre l’1,6% i el 2% El Pariatge no era una organització permanent, es convocava quan hi havia un augment de les activitats corsàries a les mars catalanes i aleshores solia durar tres anys La corona no hi representava altre paper que el de promoure o d’…

Militant comunista, actuà als EUA com a agent del Komintern 1923-27 i, després d’haver residit a diversos països d’Europa i Amèrica, el 1934 arribà a l’Estat espanyol portant l’ajut del Socors Roig Internacional a les víctimes de la repressió d’Astúries Esclatada la Guerra Civil, sota els pseudònims d' Arturo Sormenti , Carlos JContreras o comandant Carlos , participà activament en l’esforç bèllic i propagandístic del PCE, fou assessor militar de les milícies comunistes, comissari polític del famós Cinquè Regiment, i publicà, a València, el llibre La Quinta Columna Cómo luchar…

Significà un esforç per a fixar una posició constructiva envers el paper del moviment obrer dins la Segona República i alhora era tot un programa contra el predomini de la FAI dins la CNT Hom assenyalava els recursos de poder i resistència de l’estat i de la classe capitalista i recriminava els intents d’unes minories enfront de la seva proposta d’una preparació sindical a llarg terme El manifest sembla que fou redactat per Àngel Pestaña, i entre els signants cal destacar Joan López, Agustí Gibanel, Ricard Fornells, Progreso Alfarache, Camil Piñón, Joaquim Cortès, Pere Massoni,…