Resultats de la cerca

Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser…

Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…

Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme

Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…

Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als…

D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728…

Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del s XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’estabulació A Catalunya…