Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres…
Porfirio Díaz
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà,…
empori
Història
A l’edat antiga, centre comercial establert en territori estranger, habitualment a la costa.
Més tard esdevingué el barri comercial al voltant del port, i solia gaudir de certs avantatges fiscals i administratius Foren coneguts els emporis cartaginesos de la Petita Sirte, però el més important fou el del Pireu, a Atenes
Ignasi Joan de Picalquers
Història
Militar
Militar.
Fou austriacista i el 1706 el rei arxiduc Carles III el féu cavaller Defensà Barcelona 1706, lluità a Aragó 1707 i defensà Girona 1711 i Hostalric Nomenat governador de Gaeta pel rei arxiduc, ara emperador, restà a l’estranger en caure Barcelona 1714 El 1731 l’emperador li concedí el comtat de Picalquers
Pere Coll i Llach
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Fill de Pere Coll i Rigau Installat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupà fins a l’octubre del 1934 S'exilià el 1939 i visqué molts d’anys a l’estranger
Ezequies
Història
Rei de Judà (716-687 aC).
Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri
Yakup Kadri Karaosmanoglu
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític turc.
És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat
Carlos Clavería
Història
Literatura
Erudit i crític literari en castellà.
Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura a diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna 1945, és un interessant assaig de crítica comparada sobre la novellística contemporània Publicà també Temas de Unamuno 1953, Estudios hispanosuecos 1954 i altres Fou membre de la Real Academia Española des del 1971
Francisco Vicente Aguilera
Història
Patriota cubà.
Fou el cap dels cubans que el 1868 projectaren la revolta contra la dominació espanyola L’aixecament era previst per al novembre, sota la seva direcció, però una sèrie de circumstàncies féu que Céspedes s’avancés Grito de Yara, a l’octubre Ocupà 1869 el càrrec de vicepresident de la república i de lloctinent de les guerrilles Aguilera fou posteriorment encarregat d’una sèrie de gestions a l’estranger per obtenir suport
Jean-François Bourgoing
Història
Baró de Bourgoing.
Escriptor i diplomàtic francès Entre les seves nombroses missions a l’estranger destaquen l’ambaixada a Madrid, els anys crítics del 1792 i el 1793, i les negociacions amb Espanya que desembocaren en el tractat de Basilea 1795 La seva obra més coneguda és el Nouveau Voyage en Espagne 1788, anomenat en edicions posteriors modificades Tableau de l’Espagne moderne , que ha restat una de les fonts més vàlides per al coneixement de la península Ibèrica de la fi del s XVIII
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina