Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lliga Aquea
Història
Confederació de ciutats de l’Acaia, estructurada definitivament vers el 280 aC.
Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal…
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
Ctesifont
Història
Capital de l’imperi dels parts, a la vora esquerra del Tigris, prop de l’actual Bagdad, al sud d’aquesta ciutat.
En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències públiques…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels…
Geheime Staatspolizei
Història
Policia política de l’estat nacionalsocialista alemany.
L’origen consistí en la creació d’un òrgan prussià 1933, encarregat a Hermann Göring, i d’un òrgan bavarès 1934, confiat a Heinrich Himmler, però l’organització definitiva fou obra de Himmler i Reinhard Heydrich el 1936 La Gestapo restà estructurada com a cos policíac únic del Reich i fou dividida en policia d’ordre Ordnungspolizei i policia de seguretat Sicherheitspolizei Esdevingué, així, la força repressiva nazi més important i disposà de mitjans illimitats per a aconseguir els seus fins les seves decisions no necessitaven l’aprovació dels tribunals de justícia, i així pogué…
argenter
Història
Menestral (artista, des dels s. XVII-XVIII) que treballava l’argent.
Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o…
vegueria de Vic
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2 302 focs, uns 11 510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona
.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,