Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
etrusc | etrusca

Territori del poble etrusc
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat a la regió d’Etrúria entre els segles VIII i I aC.
La teoria d’un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals així, degueren ésser un dels pobles de la mar esmentats en les fonts egípcies del segle XII aC La teoria de l’origen autòcton pot ésser explicada per una evolució in situ a partir de les cultures villanovianes , evolució similar a la d’altres pobles mediterranis, com la cultura de Tartessos El desconeixement de la llengua etrusca no permet la investigació directa a partir dels documents escrits hom pot treballar només a partir de fonts escrites alienes o de les troballes arqueològiques Els períodes de la…
etruscologia
Història
Ciència que estudia la civilització etrusca.
A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus…
falisc | falisca
Història
Individu pertanyent a un poble de l’Etrúria meridional.
La capital dels faliscs era Falerii Veteres Poble de raça itàlica, parlava un dialecte llatí influït per l’etrusc i tenia una cultura influïda per la llatina i l’etrusca Formà part de l’amfictionia etrusca i lluità contra Roma, fins que hi establí una aliança, que durà del 343 al 339 aC
Luci Tarquini Prisc
Història
Cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC).
Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal considerar que…
bucchero nero
Història
Ceràmica etrusca, la més característica d’aquesta civilització.
Era sempre de color negre, i en són característiques les copes Hom començà a fabricar-la vers la primera meitat del segle VII aC, i gairebé desaparegué a la fi del segle VI aC Fou molt difosa per tot Etrúria, i fou exportada a les costes de l’occident mediterrani, fins al punt que arribà a Empúries Fou continuada a Clusium Chiusi fins al segle V aC
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…
llatí | llatina
Història
Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà, fins ben entrat l’Alt Imperi (dret llatí).
La investigació contemporània s’ha preocupat, sobretot, dels problemes de l’origen i de la formació del poble llatí —segons els documents obtinguts a les excavacions—, que es demostra parallela a la de Roma, d’on procedeixen una part de les troballes, mentre que les altres han estat descobertes especialment als monts Albans Grottaferrata, Marino, Rocca di Papa o a la part meridional del territori Anzio, Satricum Hi dominen les tradicions dels grups de les cultures de les urnes, de la de Villanova i de la dels sepulcres de fossa Han estat identificades quatre etapes, des del segle X aC segons…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi…
àmfora

Àmfores grega (dalt esquerra), romana (baix esquerra), fenícia (dalt dreta) i ibèrica (baix dreta)
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…