Resultats de la cerca

Succeí a la Royal Adventurers into Africa fundada el 1663 pel duc de York que, després de la segona guerra angloneerlandesa, perdé els forts i les factories de la costa de Guinea tractat de Breda, 1667 A causa d’això, el tràfic d’esclaus restà a les mans dels neerlandesos fins a la creació de la Companyia Africana Aquesta fundà Accra i Ouidah i controlà el litoral des del Senegal fins a Angola El 1698 el comerç d’esclaus restà a la disposició de tots els traficants anglesos que paguessin un 10% del valor del carregament en benefici de la companyia Però aquesta quantitat no era…

Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes

Vicealmirall i colonitzador francès Governador del Senegal 1842-44, expandí les factories comercials del litoral fins al Gabon i obrí el comerç de l’oli industrial en benefici de Marsella i Bordeus Participà en la Guerra de Crimea 1845-55 i en la Francoprussiana 1870 És autor de Description nautique des côtes de l’Afrique Occidentale

Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra

Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat

Primer marquès del Túria, fill de Tomàs Trènor i Buccelli Estudià a l’Academia de Artillería i assolí el grau de tinent coronel 1910 Conservador, fou diputat a corts president de l’Ateneu Mercantil de València 1909, projectà i presidí l’organització de l’Exposició Regional 1909 i de la Nacional 1910 de València Traslladat a Madrid, constituí 1910 la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació El seu…

Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del s VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de…

Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…

Durant la prehistòria i l’edat antiga, el moviment colonitzador estigué íntimament lligat a les migracions de pobles a la recerca de terres millors, a l’establiment de colònies mercantils o a la creació de poblacions d’interès estratègic colònia L’edat mitjana fou poc propícia a cap mena de colonització Les invasions germàniques de l’alta edat mitjana no poden ésser considerades com a veritables moviments colonitzadors perquè eren oligarquies militars, poc dedicades a l’activitat econòmica i que en general respectaren l’organització del país ocupat Amb moltes limitacions hom pot considerar…

Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…