Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i…
Ammenemes III
Història
Sisè faraó de la dinastia XII (1842-1797 aC).
Fill de Sesostris III, portà la dinastia el seu cim i fou un dels reis més importants de la història faraònica La intensa activitat del seu pare fora del país especialment a Núbia li permeté de concentrar-se en la política interior D’ací la riquesa assolida en el seu regnat, com ho palesen l’explotació de mines i pedreres Uadi Hammamat, Sinaí, etc, l’agricultura portà a terme el projecte iniciat, sembla, per Sesostris II de convertir el Faium en el graner d’Egipte i les construccions, que fan d’ell, igual que de Tuthmosis III, d’Amenofis III i de Ramsès II, un dels faraons que…
Amenofis III
Història
Novè faraó de la dinastia XVIII (1417-1379 aC) Fill de Tuthmosis IV i de Mutemweya, és un dels sobirans més importants de l’Egipte faraònic, qualificat per alguns egiptòlegs com ‘el Magnífic’.
Casat amb Tiy, esposa principal, desposà també la princesa mitanniana Gilukhepa i altres dones, entre elles algunes filles seves, com la princesa Sitamon, mare, potser, dels faraons Smenkhkara i Tutankamon La seva política exterior, molt fluixa, estigué basada en les aliances matrimonials desposà la filla i la germana del sobirà cassita de Babilònia, la filla del rei d’Arzawa, etc Per contra, en política interior, Egipte assolí aleshores el cim en el camp econòmic —ho demostren les seves construccions, nombroses i de factura excellent temple de Luxor, de Soleb Alta Núbia,…
Ramsès II

Estàtua de Ramsès II, ubicada a l’entrada del temple de Luxor
© Corel / Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XIX (1304-1237 aC).
Fill de Sethi I , heretà d’ell una sòlida posició a Palestina que li permeté d’intentar recuperar Síria, perduda en període d’Al-Amarna Després d’una primera campanya 1301, dugué a terme la seva famosa expedició de l’any 1300, en la qual lliurà la indecisa batalla de Kadeš contra l’hitita Muwatalliš Aquest semifracàs, que ell intentà de convertir en els seus texts en una victòria personal, provocà diverses revoltes a Palestina que sufocà en tres campanyes 1299 o 1298, 1297 i 1295 El 1294 decidí d’atacar novament els hitites, penetrà a Síria i prengué les importants ciutats de Tunip i Qatna…
Horemheb
Representació d’Horemheb en un relleu del temple de Luxor, a Egipte
© Fototeca.cat
Història
Darrer faraó de la dinastia XVIII.
De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay com ho demostra, entre d’altres, el fet que…
Akhenaton
Història
Faraó de la XVIII dinastia (1379-1362 aC).
Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal No és segur si corregnà amb el seu pare Cap al sisè any del regnat 1374 aC, essent ja un fervent seguidor del déu Aton , amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis ‘Amen està satisfet’ pel d’Akhenaton ‘útil per a l’Aton’ i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III…
periode ramèssida
Història
Període de la història egípcia dominat pels faraons de nom Ramsès i que cobreix les dinasties XIX (dos) i XX (nou).
A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp de batalla passa d’aquesta…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…