Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Bonifaci
Història
Militar
General romà sota Honori i Valentinià III.
El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci
Stjepan Radic
Història
Política
Polític i nacionalista croat.
Fou empresonat diverses vegades per les seves accions autonomistes Fundà la revista Narodna Misao 1902 i el Partit Camperol Croat 1904 Ministre d’instrucció pública en un govern de coalició 1925-26, passà després novament a l’oposició i morí a conseqüència de les ferides d’un atemptat que sofrí en el parlament
Giovanni Vitelleschi
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític italià.
De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé
Jan ’T Serclaes de Tilly
Història
Militar
Militar flamenc al servei de l’imperi germànic.
Comte de Tilly Lluità contra els turcs a Hongria Durant la guerra dels Trenta Anys comandà els exèrcits de la Lliga Catòlica Fou plenipotenciari a la pau de Lübeck 1629 i, a partir del 1630, comandant en cap dels exèrcits imperials en substitució de Wallenstein Després de l’ocupació de Magdeburg, que sofrí un saqueig terrible, fou vençut pels suecs a Breitenfeld 1631 Morí a conseqüència de les ferides rebudes en la batalla del riu Lech, prop de Rain, contra l’exèrcit suec que envaïa Baviera
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins,…
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan encara guaria de…
Moctezuma II
Història
Novè emperador asteca (1502-20).
Fill d’ Axaiacatl , fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S’hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés , que el feu…
Enric d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, tercer fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque.
Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa 1409 i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li donà 1436 el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de Granada, fou…
guerra dels Infants d’Aragó
Història
Guerra civil castellana, complicada amb guerra amb la corona catalanoaragonesa que tingué lloc, amb interrupcions, en 1429-45.
Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de guerra amb la corona…
Hug de Mataplana
Història
Música
Literatura catalana
Senyor de Mataplana i trobador.
Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…
, ,