Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
David
Còpia florentina del David de Miquel Àngel
© Fototeca.cat
Història
Rei de Judà i d’Israel i figura central de la tradició veterotestamentària.
Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…
drac alat
Història
Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans.
Atribuït a Jaume I de Catalunya-Aragó, sembla que hom no el començà a usar fins al temps de Pere III Hom el troba representat en els segells i també en els escuts reials El ratpenat de l’escut de València és una interpretació tardana a partir del s XVI d’aquesta figura
‘Azriel de Girona
Història
Figura central i original del cercle cabalístic de Girona.
Gendre d’'Ezra ben Šělomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques Escriví també el Ša'ar ha-šoel , catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yeṣira , una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries o recull de prescripcions sobre la meditació mística i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors
Joan Nuet i Vidal
Història
Economia
Dirigent obrer.
Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel juny del 1864 Posteriorment figurà en les directives de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1868-69 i de la Direcció Central de Societats Obreres 1869 Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del juny del 1870, fou secretari de la federació barcelonina de l’AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d’Obrers en Ferro Prorepublicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de Societats…
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel …
non plus ultra
Heràldica
Història
Expressió que significa ‘no més enllà’ que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d’Hèracles.
Figurà —modificada— com a divisa de Carles V de Castella escrita en una banda que enllaçava dues columnes
bahrita
Història
Membre d’una branca primària de soldans mamelucs (1250-1390), de la qual sortí la dels burgites (1382-1517).
D’origen turc i mongòlic, els bahrites formaven la guàrdia dels aiúbides a l’illa d’al-Rawḍ al Nil Entre els bahrites sobresurt la figura de Baybars 1223-1277
Antoni Roca
Història
Bandoler.
Clergue, ordenat de menors Cap d’una de les primeres quadrilles de bandolers, es féu fort el 1544 a Caldes de Montbui El lloctinent general de Catalunya, marquès d’Aguilar, mobilitzà infructuosament el sometent contra ell sortí aleshores personalment el lloctinent amb la cooperació de tropes enviades per les ciutats de Barcelona, de Girona i de Lleida, i Roca llançà un desafiament contra aquestes ciutats Hagué de refugiar-se, però, a França, i finalment fou empresonat, traslladat a Barcelona i executat a la Plaça del Rei després d’ésser torturat La seva actuació donà lloc a la difusió de…
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien…
ceptre
Història
Vareta, generalment d’or, simbòlica de l’autoritat i dignitat reial o imperial.
Als Països Catalans és documentat des del s XIII figura en els segells reials des de Pere I de Catalunya-Aragó consistia en un bastonet de fusta, recobert d’or, capçat per una flor de lis bastó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina