Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Urho Kaleva Kekkonen
Història
Política
Polític finlandès.
Jurista, del 1927 al 1950 ocupà diversos ministeris i altres càrrecs públics Primer ministre 1950-51, 1951-52, 1953 i 1954-56, l’any 1956 succeí JKPaasikivi com a president de la república Reelegit per cinquena vegada consecutiva 1978, el 1981 dimití per motius de salut i fou substituït pel seu antic primer ministre, Mauno Koivisto, socialdemòcrata Condicionat per la finlandització , Kekkonen sempre fou un polític flexible
Trio Bartók
Història
Conjunt de cambra català constituït a Barcelona l’any 1973.
Integrat per MCPoch, piano, MGaspà, clarinet, i PSerra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i a diversos països europeus Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans Alcaraz, Guinovart, Homs, Mestres-Quadreny, Pelegrí, Roger, Sardà, Soler escrites expressament per al grup L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment JLlMoraleda
Aristide Briand

Aristide Briand
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya…
Jean Bodin
Economia
Història
Història del dret
Jurista, polític i economista francès.
Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus del s XVI,…
guerra de Corea

La guerra de Corea
© Fototeca.cat
Història
Enfrontament bèl·lic entre les dues Corees del juny del 1950 al juliol del 1953.
El 25 de juny de 1950, les tropes nord-coreanes penetraren a la Corea del Sud i arribaren a ocupar la capital, Seül, i a controlar setembre gairebé tota la península, gràcies, també, al suport d’una gran part de la població civil, a la defecció de determinats contingents militars i a l’acció de grups polítics de la Corea del Sud El fet era presentat el mateix dia del conflicte al Consell de Seguretat de l’ONU, el qual exigí, sense resultat, la retirada de les tropes nord-coreanes, i demanà ajut a favor de la Corea del Sud només s’hi oposaren un grup d’estats afroasiàtics i els comunistes…
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles nervioses del…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
gremi
Història
Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…
federalisme
Al·legoria del triomf del federalisme (1873), a les pàgines de “la Campana de Gràcia”
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…