Resultats de la cerca

Continua en la mateixa família

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres Pertanyia a l’orde de l’Hospital i, com a militar, passà molt de temps a Sicília amb els seus germans Dins l’orde fou preceptor de Casp i comanador de Montsó 1396 Tornà a Catalunya i prengué part en la defensa contra la invasió del comte de Foix Feu una brillant entrada a Barbastre Fou enviat novament a Sicília en ajuda de Martí el Jove 1398, el qual, en el seu testament, el nomenà conseller de la reina Blanca 1409 Fou també prior hospitaler de Messina

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà

No és clara ni ben definida la seva funció Continua un tipus de magnat menor i, als Usatges, apareix immediatament en un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller Aquesta denominació fou molt poc emprada i caigué, com la de comanador, en desuetud, i foren ambdues absorbides per la comuna i genèrica de noble tanmateix, per influència de la llegenda sobre els Nou Barons de la Fama, que atribueix un varvassor a cada comtat, reaparegué en certa manera, i han arribat fins als nostres dies, encara que sense sanció o reconeixement oficial, els títols de varvassor de Foixà…

Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…

Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que…

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…