Resultats de la cerca

Li tocà de lliurar París als alemanys 1940 Nomenat alt comissari francès al Pròxim Orient, s’oposà als anglogaullistes El 1945 fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada pels treballs forçats, i morí a la presó

Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats

Durant la Guerra Civil de 1936-39 funcionaren als Països Catalans, organitzats pel govern republicà, alguns camps de treball per a presos polítics, com el dels Omells de Na Gaia Urgell Actualment, si bé el règim penitenciari espanyol procura que tot penat i fins i tot pres preventiu pugui exercitar el dret al treball, aquest mai no pot ésser imposat com a pena, ni tan sols de forma subsidiària

Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard

L’aliança havia de durar tres anys Els països contractants es comprometien a romandre neutrals en el cas que un d’ells fos atacat per una quarta potència a més, reconeixien a Àustria el dret d’annexionar-se Bòsnia i Hercegovina i donaven a Rússia la seguretat que els estrets no serien forçats per la Gran Bretanya Àustria-Hongria i Rússia es comprometien a no intentar de modificar el statu quo balcànic si no era de comú acord El tractat romangué secret fins el 1918

Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar

Constituïa la categoria més baixa de la dotació d’una galera, i representava més del 60% del total de la gent embarcada La seva feina, a mar, era de remar

Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els…

De nom José Gabriel Condorcanqui, era un ric cacic de Tungasuca, amb una certa illustració, que havia prosperat fent de traginer Es destacà com a agitador entre les masses índies, marginades culturalment i socialment dins les estructures colonials El 1780 es revoltà a Tungasuca i executà el corregidor Arriaga suprimí els treballs forçats i els imposts i reivindicà el restabliment dels drets indis Vencedor a Sangara, Tupac Amaru no atacà Cusco de seguida, sinó que romangué a Tinta enfortint el seu exèrcit Això permeté d’organitzar la resistència, i hagué de renunciar a prendre la…

Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps d’aquesta…