Resultats de la cerca

Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial

Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars

Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres

Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a…

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al…

Succeí el seu pare Joan III Ducas Vatatzes, que ja l’havia associat al tron Bon legislador i home d’una gran cultura, era també un bon estrateg i conservà totes les possessions territorials de l’imperi de Nicea Lluità contra els búlgars, que derrotà en dues ocasions 1255 i 1256, i obligà el tsar Miquel II Asen a signar un tractat Casà després 1257 la seva filla Irene amb el nou tsar de Bulgària, Constantí I Taš de Bulgària, i l’altra filla, Maria, amb Nicèfor, fill del dèspota d’Epir Miquel II, que li hagué de cedir Dyrrachium Durrës i algunes altres ciutats i fortaleses…

Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions determinades,…

Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella 1430 Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça 1435 Formà part d’algunes ambaixades el 1434 d’una prop del papa Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols 1436-42 i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç 1442 El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al duc de Milà, que havia nomenat el rei hereu seu,…

Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’…

Fill i successor del comte Garcia I, es rebellà contra aquest a la darreria del seu govern Fou derrotat a la batalla de Peña Cervera per Almansor 1000 i per ‘Abd al-Malik al-Muẓaffar prop de Clunia 1007 Aprofitant el començament de la decadència cordovesa, arribà fins a Còrdova 1009, pactà una aliança amb els partidaris de Sulaymān ibn al-Ḥakam i ajudà a entronitzar Zawi ibn Zirī En canvi del seu ajut rebé importants fortaleses a la línia del Duero, entre les quals San Esteban, Clunia, Gormaz, Osma, Atienza i Sepúlveda Enfortida la seva posició, aconseguí el reconeixement de la…