Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Boris Vladimorovič Stürmer
Història
Polític rus.
Nicolau II el nomenà primer ministre d’afers estrangers 1916 El seu origen alemany i les seves relacions amb la tsarina el feren impopular, i hom li atribuí tots els fracassos russos als distints fronts bèllics Morí a la presó
Terra Lliure
Història
Organització revolucionària catalana clandestina, creada el 1979 per la fusió de sectors d’Independentistes dels Països Catalans amb els grups armats de l’Exèrcit Popular Català (creat el 1970) i de les Forces Armades Catalanes (1977).
Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot…
tanzīmāt
Història
Nom donat al conjunt de reformes promulgades per l’imperi Otomà per tal de tendir a la seva europeïtzació.
Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós, motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació…
Miklós Horthy de Nagybánya
Història
Home d’estat hongarès.
Fou ajudant de camp de l’emperador Francesc-Josep i oficial de la flota austrohongaresa durant la Primera Guerra Mundial Ministre de la guerra 1919, dirigí l’esclafament de les forces revolucionàries dirigides per Béla Kun i romangué al capdavant de l’estat, com a regent, fins el 1944 Sota el govern de Bethlen 1921-31 actuà com a cap d’estat constitucional, però progressivament, els seus poders esdevingueren dictatorials 1937 a la vegada que s’acostava a les potències de l’Eix Aliat del Reich durant la Segona Guerra Mundial, declarà la guerra a l’URSS 1941 però volgué distanciar-se d’Alemanya…
Joan VI Cantacuzè
Història
Emperador bizantí (1347-55).
Conseller íntim d’Andrònic III, en esdevenir emperador el fill d’aquest, Joan V Paleòleg 1341, fou nomenat regent Per diferències amb la tutora de Joan V, Anna de Savoia, fou destituït Aleshores es proclamà emperador, cosa que encetà una guerra civil, en la qual fou ajudat, entre d’altres, per mercenaris catalans Reconciliat amb la regent Anna 1347, aquesta el reconegué com a emperador principal per a un període de deu anys Es féu impopular per la seva política fiscal opressiva i pels fracassos militars en la lluita contra els genovesos Afavorí l' hesicasme Aliat amb els turcs…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo…
Nasser
Història
Militar
Nom amb què és conegut Ǧamāl ‘Abd al-Nāsir, polític i militar egipci.
Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou derrotada per Galib…
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…
Laurent de Gouvion de Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…