Resultats de la cerca

Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina

Es dedicà a l’estudi i a la reproducció de texts castellans antics i fou director de la Biblioteca Nacional de Madrid La seva investigació donà una Colección de Romances Antiguos i el Romancero General o de Durán Inspirat en aquests treballs, compongué algunes llegendes, com La infantina de Francia

Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i l’epigrafia…

Bibliotecari de Sant Marc de Venècia i cronista oficial de la república veneciana 1516, fou enviat per aquesta com a ambaixador prop de l’emperador Carles V 1525-26 i posteriorment prop de Francesc I de França 1528 Escriví les seves impressions del viatge a Viaggio fatto in Spagna ed in Francia 1563, d’interès sobretot per les descripcions de ciutats Barcelona, entre altres i jardins, amb escasses referències a les circumstàncies polítiques del moment, informació completada per les seves cartes a JB Ramusio A Granada, el 1526, conegué el poeta Joan Boscà, i l’estimulà a utilitzar la mètrica…

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del…

Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…