Resultats de la cerca

La seva frase “Todos los catalanes son una mierda” s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte Els partits polítics —llavors…

Es graduà en dret a Oxford l’any 1901 El seu primer treball econòmic, Unemployment A Problemt of Industry 1909, fou decisiu en la creació d’oficines governamentals de collocació Del 1919 al 1937 fou director de la London School of Economics and Political Science Del 1934 al 1944 fou president de l’Unemployment Insurance Statuory Committee, i del 1941 al 1944 ho fou del Departamental Comittee on Social Insurance and Allied Services en aquesta època presentà el seu famós informe sobre la seguretat social pla Beveridge El 1944 publicà Full Employment on a Free Society Membre del…

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…

Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife Aconseguí d’evadir-se’n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona Fou governador civil de Girona 1871-75, i després ho fou de Màlaga, Granada i València Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i alcalde de Tarragona Home de confiança de…

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí…

Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de…