Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
adonies
Història
Festes de la mort i la resurrecció d’ Adonis
celebrades al món antic, sobretot a Biblos (Fenícia), a Pafos (Xipre) i a Alexandria.
Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral
alaman | alamana
Història
Individu d’un antic poble, essencialment guerrer, integrat per diverses tribus germàniques.
Després d’haver estat expulsats de Brandenburg el 178 pels gots i els eslaus, els alamans s’establiren a la regió del Main i a la dreta del Rin Toparen successives vegades amb els romans fins que, en fracassar llur temptativa d’establir-se a Alsàcia, foren vençuts a Argentoratum Estrasburg per Julià 357 i per Valentinià 453 Finalment, Clodoveu, rei dels francs, els derrotà 496 i es possessionà de llurs territoris A partir d’aquesta data, els alamans passaren pràcticament a dependre dels francs Aquest fet fou palès amb Carlemany i, més tard, amb Lluís el Germànic, el qual, després…
retrats del Faium
Història
Retrats funeraris egipcis, pintats a l’encàustica o al tremp, que substituïen la màscara de les mòmies, trobats a la fi del segle XIX a la necròpolis d’Arsinoe (el Faium).
Hom no en pot fixar amb precisió la cronologia, bé que totes les pintures pertanyen a l’època romana, entre els segles I-V dC Són obres d’una gran qualitat artística i un fort expressionisme, reflectit en els grossos ulls, molt oberts, dominant tot el rostre Hom veu en aquesta sèrie una evolució que duu de l’art clàssic romà fins al bizantí
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…