Resultats de la cerca

D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova

Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762 el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab diverses obres…

El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…

Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī

Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort ibn ‘Iyāḍ s’…

Fou desposseït pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d’al-Muqtadir 1081

Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān

El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet…

En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…