Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
ducat de Gandia
©
Història
Territori senyorial, amb centre a la vila de Gandia, concedit (el primer al Regne de València) el 1399 a Alfons d’Aragó i de Foix, que fou succeït pel seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós
.
En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…
el Raval de Gandia
Història
Antiga moreria de Gandia (Safor), que restà despoblada amb l’expulsió del 1609 (aleshores tenia 75 focs).
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella, primogènit de l’infant Pere d’Aragó, comte de Prades.
Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però aquest darrer l’obligà a desfer el tort Es casà vers el…
,
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…
Hug de Cardona i de Gandia
Història
Senyor de Guadalest.
Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan, amb qui el…
Joan de Borja i Enríquez
Història
Duc de Gandia.
Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’…
Francesc Garcia
Història
Principal dirigent de la revolta coneguda amb el nom de Segona Germania (1693).
Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…
María Enríquez y de Luna
Història
Duquessa de Gandia i de Sessa, princesa de Teano i de Tricarico, filla d’Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó.
De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499, la qual…
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Història
Lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés.
Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant la…
Carles de Borja-Centelles i de Velasco
Història
Lloctinent de Sardenya (1611-16).
Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina