Resultats de la cerca

Més conegut com a Ventura Gassol Estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Tarragona 1903-13, però l’abandonà el darrer curs i es traslladà a Barcelona 1914 on treballà en tasques educatives, culturals i literàries i el 1916 i 1918 fou premiat als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s’hagué d’exiliar a França El 1922 fou un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d’Estat Català, on fou un dels collaboradors de Macià i esdevingué un dels capitosts dels fets de fets de Prats de Molló 1926…

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…

Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns abusos Casat…

Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar 1913 i s’installà a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president Collaborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca” Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una…

Afiliat a Estat Català, collaborà amb el grup d’acció Bandera Negra i comandà un dels escamots que organitzà el complot de Garraf contra Alfons XIII maig del 1925 Condemnat a mort, li fou commutada la pena per la de cadena perpètua Amnistiat a la caiguda de la Dictadura, en proclamar-se la Segona República 1931 es posà al capdavant dels escamots en defensa de la República Catalana No acceptà la conselleria de treball de la Generalitat Uns quants mesos després convocà una assemblea d’Estat Català a l’Ateneu Empordanès Barcelona, que presidí amb Ventura Gassol, Jaume Aiguader i…

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…

D’una família de fortes conviccions nacionalistes, des de jove fou membre actiu de grups com la Lliga Gaèlica i la Societat Literària Cèltica, i començà a collaborar en periòdics republicans Des dels quinze anys treballà de comptable mentre estudiava ciències morals a la Royal University de Corcaigh Cork, on es graduà el 1907 Membre del Sinn Féin , el 1913 fundà a Corcaigh la branca local dels Voluntaris Irlandesos, que presidí, organització paramilitar rèplica dels Voluntaris de l’Ulster Per la seva participació en la insurrecció coneguda com l’aixecament de Pasqua 1916 fou…

El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…

La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir l’exèrcit El…