Resultats de la cerca

Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía

Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…

El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir

Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou reconeguda la…

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, mésenllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la…

Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…