Resultats de la cerca

Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes

Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou…

L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de la qual el cronista fou testimoni i familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes de S Carreres i Zacarés

Comte de Morton Canceller 1563, estigué implicat en els assassinats de Rizzio 1566 i de lord Darnley 1567 i obligà Maria I d’Escòcia a abdicar en el seu fill Jaume VI Regent durant la minoritat d’aquest 1572-80, fou acusat de complicitat en l’assassinat de Darnley i fou jutjat i ajusticiat

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala

D’ideologia liberal, estigué implicat en la Conjuració dels Cavallers de la Llibertat i fou arrestat 1831 Cap de l’Esquerra subalpina al parlament del Piemont, des del 1848 estigué sempre a l’oposició Fou adversari de Cavour És autor de Canzoni piemontesi 1859 i dels drames Eudossia 1825 i Vitige re dei Goti 1840, entre altres obres

Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Diputat i fiscal de la generalitat Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost del 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo

Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid