Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Antoni de Coloma i de Melo
Història
Militar
Lloctinent de Sardenya (1595-1604); segon comte d’Elda, fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Alfons.
Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626
Jagellons
Història
Dinastia lituanopolonesa que dominà una bona part de l’Europa oriental durant els segles XIV-XVI.
Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572
casa de Borgonya
Història
Casa ducal que fou regida per tres dinasties successives.
La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren…
lerrouxisme
La mútua animadversió entre el catalanisme i el lerrouxisme féu d’Alejandro Lerroux el blanc preferit dels atacs de les revistes satíriques catalanistes (“Cu-cut!", 1909)
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Lesseves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà…
Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…
Exposició Universal de Barcelona

Cartell anunciador de l’Exposició Universal de Barcelona (1888)
© Fototeca.cat
Història
Exposició internacional de mercaderies (1888), la primera realitzada a Barcelona.
Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per…
wei
Història
Membre de la dinastia xinesa d’origen mongol, inaugurada per Topa, que regnà a la Xina septentrional del 385 al 550.
Valle de Cuelgamuros

Vista general del Valle de Cuelgamuros (2014)
© Godot13
Història
Lloc del municipi de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), abans denominat Valle de los Caídos, a la serra de Guadarrama, on s’aixeca un conjunt monumental dedicat als morts del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola.
El conjunt és format per una basílica subterrània, amb les tombes de Francisco Franco , fins el 2019, i de José Antonio Primo de Rivera , fins el 2023, una abadia benedictina i una creu de 150 m d’alçària que domina el conjunt L’obra fou construïda en 1940-58 i hi participaren en una proporció important presoners republicans Basada en un projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i Diego Méndez, fou inaugurada l’1 d’abril de 1959 Segons estimacions d’historiadors, entre el 1958 i el 1983 hi foren traslladades i enterrades les restes de 33847 víctimes de la guerra, tant de l’…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
salomònida
Història
Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia inaugurada per Yekuno Amlad (1270-85), que pretenien descendir de Salomó i de la reina de Sabà
.
La llegenda apareix per primera vegada al Kebra nagast ‘Glòria dels reis’ del s XIV, que els considera descendents de Menelik I, fill de Salomó i de la reina Makoda L’heràldica dels darrers negus ha consagrat la tradició